Skip to content

Documental “Del Roig al Blau”

29 Mai 2010
TV3 acaba de comprar-ne els drets.

La Batalla desconeguda

  • El documental Del Roig al Blau reconstrueix la transició valenciana per primera vegada.
  • La “Batalla de València” va desencadenar en un conflicte identitari i una guerra de símbols.

Ahir es va presentar a la Facultat de Comunicació Blanquerna, el documental Del Roig al Blau. Tot i ser estrenat l’any 2004 a València, tot just ara arriba a Barcelona de mà del seu guionista Albert Montón. El film reconstrueix l’anomenada “Batalla de València” durant la Transició valenciana, un conflicte que fins al moment no havia estat estudiat ni tractat per la seva polèmica al País Valencià.

Del Roig al Blau, dirigit per Llorenç Soler i amb la producció de Miquel Francés, intenta explicar la Transició al País Valencià mitjançant el conflicte social, polític i cultural. És per això que el fil conductor del documental són les mateixes persones que van viure el conflicte: dirigents polítics de tots els partits, consellers del govern valencià, periodistes i personatges del carrer. Era la primera vegada que molts d’ells es posaven davant una càmera per explicar la seva experiència. I aquest era un dels objectius dels autors de l’obra: crear un discurs històric, amb l’ajuda de totes aquestes persones, més enllà de l’àmbit econòmic. Montón va afirmar que la mostra d’aquest documental és important per la història valenciana i va denunciar el poc interès que la Generalitat Valenciana havia mostrat fins llavors a la memòria històrica del territori.

Però el punt més àlgid del documental és quan es tracta la coneguda “Batalla de València”. En aquesta batalla els “blaveristes”, contraris al catalanisme i a les idees de l’assagista Joan Fuster, van sortir al carrer amb violència i amb arguments tan banals com que els catalans eren uns lladres de la seva identitat. Va ser així com es van fer més evidents les discrepàncies identitàries que es movien per la societat Valenciana, la major part, com a conseqüència de la llarga dictadura a la que havien estat sotmesos. Al cap i a la fi era un conflicte generat per diferents interessos i a això s’hi va sumar una guerra de símbols, on es va qüestionar el color de la bandera, el territori i la llengua que es parlava. Es va crear un conflicte identitari que va dividir la societat per la meitat, un conflicte que encara segueix vigent.

Un cop estrenada va rebre força crítiques per la seva falta d’objectivitat i la poca presència de dones, però Montón reconeix que el seu objectiu mai havia estat donar una visió allunyada sinó una en defensa de la llengua i la cultura. Se l’ha comparat am la Pelota Vasca i amb La Vieja Memoria, fins i tot se’ls ha acusat de copiar els seu format, però Montón, en la defensa de tot l’equip de Del Roig al Blau, va declarar que ells havien estat els primers en mostrar al públic una etapa històrica que mai s’havia tractat en els mitjans audiovisuals.

Quan va ser estrenada al País Valencià va durar més de sis mesos a la cartellera dels cines Albarato i ara s’espera una gran audiència quan s’emeti a TV3, ja que n’acaba de comprar els seus drets. Del Roig al Blau genera una reflexió profunda, amb un gran equilibri entre diferents visions ideològiques, sobre un fet fins avui no molt conegut i que va condicionar el futur valencià.

 

 

     

Notícia 3

23 Mai 2010
Primera visita d’un Papa al país.

Joan Pau II a Síria

  • El Papa fa una crida a favor del diàleg i la pau a Orient Mitjà.

  • Síria aprofita l’estada del pontífex per millorar la seva imatge internacional.

El Papa Joan Pau II va arribar ahir a Síria, on hi passarà quatre dies. És la primera vegada que un Papa catòlic visita el país i per això ha estat rebut amb un gran entusiasme per part de les autoritats. Durant la seva estada, el pontífex visitarà la mesquita dels Omeyes amb el mufti (màxima autoritat musulmana) de Síria, on hi ha les restes de Sant Joan Baptista. Serà un moment memorable ja que és la primera vegada que un Papa resarà en una mesquita. El mufti espera que la visita de Joan Pau II capti l’atenció mundial per poder mostrar el patiment dels palestins sota l’ocupació israeliana.

Joan Pau II vol transmetre un missatge de recolzament al procés de pau a Orient Mitjà que ha estat obert de nou. El Papa farà una crida a favor del diàleg entre les tres religions que es practiquen al país, la jueva, la musulmana i la cristiana. Per altra banda, la visita del Papa servirà a Síria per poder millorar la seva imatge als ulls de la resta del món. El país ha promocionat la visita com un recolzament a la pau i com a exemple de coexistència religiosa. Cal recordar que actualment encara figura dins la “llista negra” d’Estats Units, com un dels països que patrocina el terrorisme.

A més a més, el Papa també visitarà a els alts del Golan la localitat de Quneitra, que va ser destruïda per les tropes israelianes durant el conflicte àrab-israelí, més conegut com la “Guerra dels sis dies”, l’any 1967. Està previst que el pontífex ofereixi una oració personal per la pau a la regió.

Notícia 2

23 Mai 2010
La jutge va ordenar un informe mèdic dels nois

VICTÒRIA OKUPA

  • Els “okupes” de Can Masdeu aconsegueixen l’anulació de l’ordre de desallotjament.

  • Després de 58 hores penjats de la façana, els joves patien símptomes d’hipotèrmia.

Després de 4 dies de resistència davant el cos policial, els “okupes” de la masia Can Masdeu estan d’enhorabona. Sis persones penjades d’arnesos i cordes a la façana han servit per poder evitar el procés de desallotjament que havia ordenat el Jutjat número 4 de Barcelona dimarts passat.

Ahir al vespre, més o menys a les 8, es va anular l’ordre, després que la jutge ordenés un informe al metge forense per saber l’estat de salut dels “okupes” que estaven penjats a la façana. Portaven 58 hores penjats i alguns d’ells ja patien símptomes d’hipotèrmia a causa de les condicions climàtiques dels últims dies. L’informe considerava que els “okupes” havien de rebre nutrició i tractament mèdic d’immediat.

Tot va començar l’últim Nadal quan més de 30 persones van entrar a viure a la masia abandonada, situada al barri de Canyelles. Can Masdeu és propietat de la Fundació Hospital de Sant Pau, i una denúncia de la mateixa Fundació i de l’Ajuntament de Barcelona, va obligar als joves a abandonar la casa amb un termini de 48 hores. Finalment van quedar els sis protagonistes penjats de la façana i gràcies a la insistència del seu advocat i de la Fiscalia, van poder rebre assistència mèdica, que al cap i a la fi és el que els ha portat a l’èxit.

Els sis joves van baixar alhora que anaven veient com marxava la policia i han estat rebuts amb abrasades i petons pels seus amics i companys. El portaveu dels “okupes” ha dit que estan bé i que només necessiten menjar i descansar. També ha afegit que aquesta victòria és un èxit sense precedents per tota la comunitat “okupa”. Els joves consideren que amb aquesta protesta s’ha fet més visible el conflicte entre especulació i vivenda.

Notícia 1

23 Mai 2010
Els caps dels rebels no tenien constància del segrest.

Expectatives per l’alliberament del periodista espanyol.

  • La guerrilla que té segrestat Espinosa encara no ha estat localitzada.

  • Les ambaixades espanyoles intensifiquen les gestions per portar el periodista cap a casa. 

Continuen les negociacions per poder alliberar el periodista espanyol, Javier Espinosa. L’enviat especial de “El Mundo” va ser segrestat dilluns passat a Sierra Leone per un grup guerriller del Front Revolucionari Unit (FRU). Les gestions per aconseguir l’alliberament del periodista espanyol estan sent portades pels ambaixadors Maria Rosa Boceta i José Maria Otero, de Costa d’Ivori i Senegal respectivament.

Espinosa va ser segrestat a Freetown amb un altre periodista francès, Patrick Saint Paul, enviat a Senegal pel diari “Le Figaro”. No obstant Saint Paul va ser alliberat al cap de tres hores d’haver-se produït el segrest. El FRU va exigir al periodista francès que portés un comunicat a la BBC perquè fos difós, però aquesta s’hi nega ja que conté informacions falses.

Segons el coronel Martin, portaveu del FRU, els cap rebels de Sierra Leone no tenien constància del segrest fins que ho va comunicar el periodista de “Le Figaro”. Ara per ara, estan fent tot el possible per posar-se en contacte amb la guerrilla i aconseguir l’alliberament d’Espinosa. La guerrilla es mou constantment, segons Martin, però un cop hagin contactat ella, conduiran el periodista fins Abiyán per entregar-lo a l’ambaixada espanyola de Costa d’Ivori.

La Xava

20 Mai 2010
L’autor va conviure llargues èpoques amb els gitanos.

La denúncia de Juli Vallmitjana

• L’escriptor modernista retrata la misèria barcelonina de principis del segle XX.
• Les classes més benestants de la Barcelona del moment van rebutjar la seva obra.

L’any 1910, Juli Vallmitjana va publicar la seva tercera novel·la: La Xava. Malgrat ser un èxit entre els lectors, les classes més benestants de la Barcelona del moment la van rebutjar, ja que revelava una cara oculta de la vida a la ciutat comtal. Amb un interès constant cap a les classes marginals, l’escriptor i pintor, ens situa als barris més miserables de la Barcelona de començaments del segle XX, amb una protagonista: la Roseta, més coneguda com la Xava.

La Xava és filla d’una prostituta que no té cap més objectiu a la vida que guanyar diners per llavors gastar-se’ls amb alcohol. Des de ben petita fa vida al carrer i allà és on ho ha après tot. Envoltada de vici, tristesa, violència, drogues i prostitució, intenta fer la seva vida i evita com pot l’ambient marginal que l’envolta. Vol sortir d’aquest cercle viciós, d’aquest món a part que eren els barris de sota Montjuïc. S’acaba casant amb en Rafel, que resulta ser el seu gran error. Embarassada, l’abandona,  i es veu obligada a exercir la professió més antiga, igual que la seva mare. Poc després, però, apareix a la seva vida en Fermí, un pintor que intenta treure el millor de la Roseta i aconsegueix que pugui esborrar de la seva ment tot el patiment que l’hi ha tocat viure.

 

Amb un vocabulari directe i cru i unes descripcions molt precises, Vallmitjana retrata l’ambient del barri, fins al punt que transporta al lector al mateix lloc que descriu. A més a més també s’ajuda d’una narració omniscient que li permet infiltrar-se dins les converses dels personatges de forma que fa la història encara més creïble. Un dels trets més característics de l’obra és la utilització que en fa l’autor de l’argot popular del barri. La barreja d’un vocabulari tant primitiu i diàlegs encesos, amb molta acció, ajuden al lector a sentir-se dins de la novel•la. Aquesta forma trencadora li va comportar el rebuig dels seus coetanis (Maragall, Verdaguer, etc.) que no l’acceptaven i la titllaven de poc amable i amb masses incorreccions gramaticals; en definitiva, una obra de poca qualitat literària.

Vallmitjana va conviure durant llargues èpoques de la seva vida amb gitanos i gent dels barris més baixos de Barcelona, fins al punt que el consideraven amic seu. Podríem dir que era un coneixedor del món gitano, de les seves costums i de la seva pròpia llengua. La Xava recull aquest interès, gairebé malaltís, de l’escriptor cap a les classes baixes de la ciutat, i ho aprofita per denunciar l’actitud de les classes més altes davant de la misèria de la gent més pobre. Per tant, La Xava és un bon retrat, que queda en la història de la literatura, del modus vivendi de l’esglaó més baix de la societat barcelonina del 1905, però també una denúncia de la passivitat dels conciutadans davant d’aquesta situació.

Incerta Glòria

18 Mai 2010
Joan Sales va participar en el bàndol republicà del conflicte.

La Guerra vista per dins

  • Incerta Glòria transmet una visió trencadora del conflicte bèl·lic espanyol.
  • La joventut, la religió i les relacions humanes són els fils conductors de l’obra.
 

Incerta Glòria, de Joan Sales, és un retrat perfecte de la vida a Catalunya durant l’època de la Guerra Civil, més concretament des del bàndol republicà. L’escriptor intenta mostrar una mateixa realitat des de diferents escenaris de la guerra.

 La novel·la està dividida en quatre parts. A la primera coneixem en Lluís, un soldat al front d’Aragó, que explica el panorama que va trobant al seu pas per terres gairebé abandonades. La segona part són les cartes de la Trini, companya d’en Lluís, dirigides al seu amic Soleràs. Ella està a la ciutat, a Barcelona, un clima totalment diferent al del front, on la vida fins i tot pot arribar a ser avorrida. A la tercera, Cruells, company de bàndol de Lluís i Soleràs, comença a desvelar-nos el final de la guerra. I finalment a l’última part anomenada “El vent de la nit”, 20 anys més tard, Cruells ens situa a la postguerra, amb records i melancolia. Cada punt de vista està representat per cadascun dels personatges de l’obra. Un de molt important, durant tot el transcurs de l’obra, però que en canvi sempre hi apareix en tercera persona, és Juli Soleràs. Un home savi i alhora desgraciat pels seus propis actes, excèntric, però que es fa estimar per tots aquells que el coneixen. Ell representa la part que es mor d’un mateix quan s’ha viscut una guerra. Sense ell tot queda gris i miserable.

Incerta Glòria és una obra de 800 pàgines amb les quals s’explica amb tot detall les peripècies que viuen els seus protagonistes, però a vegades, per no dir la majoria, aquests detalls sobrepassen el límit. Sales va viure la guerra en primera persona i intenta transmetre als seus lectors el clima durant el conflicte bèl·lic, i no hi ha dubte que al final ho aconsegueix. Quan acabes el llibre et dóna la sensació que tu també ho has viscut amb en Lluís, la Trini, en Soleràs i en Cruells. Per tant podria afirmar que és una lectura feixuga i lenta per l’abundància de detalls intranscendents, però que transmet els sentiments i sensacions del moment de forma exacte.

La novel·la ens parla de temes que en l’època van prendre una importància rellevant. L’amor, la religió, la solitud, el pas del temps i la joventut. Molta gent va perdre la seva vida durant la guerra, però els supervivents van perdre alguna cosa igual de valorosa, les ganes de viure. Joan Sales ens apropa el conflicte des del bàndol republicà, però ho fa de la forma més objectiva possible, no hi ha ni bons ni dolents. Era una guerra en la que no se sabia el motiu de la seva lluita amb exactitud. Molts lluitaven segons el territori d’on pertanyien.  

Com a catalana i familiar de perdedors, és una novel·la que com va dir Mercè Rodoreda a Sales en una carta: “és com un cop de puny al ventre”. Et fa reviure una etapa de la nostra història molt dolorosa per tothom i que gairebé va anular la nostra cultura. Això queda reflectit en un fragment de l’obra que descriuria com el més dolorós: “Entre les dues Catalunyes, entre França i Espanya, en Picó es va asseure damunt la fita de pedra que marca la frontera i girant-se cap al sud amb llàgrimes als ulls va murmurar:”S’ha acabat la cultura””. És en aquest moment de la novel·la amb les paraules d’en Picó, que sense haver viscut la guerra, ens adonem de tot el que va comportar la victòria feixista. Exili, mort, presó i violència. Les forces de lluitar per uns ideals i tirar endavant s’anaven esgotant.     

Necrològica

6 Mai 2010
Va irritar molts dels seus cohetanis amb les seves opinions.

L’Assagista que va obrir els ulls als Valencians.

• Joan Fuster mor als 70 anys, com l’assagista català més important des de la guerra civil.
• L’escriptor va dedicar la seva vida a la identitat nacional del País Valencià.

Ha mort Joan Fuster, autor d’ El descrèdit de la realitat o Nosaltres els Valencians. L’escriptor va morir al poble on va néixer, Sueca, a casa seva, envoltat de llibres i escrits, el seu dia a dia des dels seus inicis en el món literari, més o menys els anys 50. Fuster va dedicar la seva vida a intentar enfortir les relacions de València amb els altres territoris de parla catalana, el que ell defensava com els Països Catalans. En els seus llibres sempre hi apareixia el problema de la identitat Valenciana des del punt de vista catalanista, un tema que va viure en primera persona al seu poble.

Fuster es va moure en tots els àmbits de la literatura: poesia, premsa, cançons, estudis dels seus autors preferits i molts assajos com per exemple: Judicis finals i Figures de temps, pels que se’l recorda. Amb una gran varietat d’adjectius, amb un toc d’humor àcid i crític, l’assagista va tractar temes bàsics com la història, la cultura i la identitat nacional. A Nosaltres els Valencians (1962) va tractar aquests temes i es considera un llibre que va marcar un abans i un després a la cultura i a la consciència nacional del País Valencià. A partir de llavors es van crear opinions diverses cap a Fuster, fins al punt que van atemptar contra la seva vida posant una bomba a casa seva. A les falles de l’any després es va cremar la imatge de l’autor.  

L’assagista està considerat com el més representatiu de les generacions sorgides després de la guerra civil. L’any 1975 li van donar el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, el 1983 li entregaren la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya i de 1987 al 1991 fou president de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. No obstant, al País Valencià no era massa conegut i ell ho associava a la situació crítica que patia la cultura catalana al territori valencià.

 Joan Fuster va viure sol, la seva rutina diària era menjar, llegir i escriure, i com a màxim fer el cafè amb algun amic que el visitava de tan en tan. Era  un home solitari i assèptic, havia viscut el franquisme i això el va convertir en una persona amargada, que es discutia amb tothom. No estava casat ni tenia fills, per tant la seva única preocupació a la vida era fer-se sentir. Va irritar a algunes persones amb les seves opinions, però també va fer obrir als ulls a moltes d’altres.