Política amb entrebancs

La Realitat de dur la Cartera.

• Toni Àira tradueix el llibre de la famosa sèrie britànica Sí, ministre.

• Josep Piqué i Joan Majó, ex-ministres d’Indústria i Energia, aprofiten per recordar la seva experiència al poder.

 

El passat 25 de març va veure la llum la traducció de Toni Àira del llibre Sí, ministre escrit fa uns 30 anys per Jonathan Lynn i Anthony Lay. Josep Piqué i Joan Majó van ser els dos ex-ministres convidats per presentar l’obra. De ideologies i etapes polítiques diferents, els dos mostraven una complicitat que diria que ningú esperava. Tant un com l’altre havien estat ministres d’Indústria i Energia, i a més a més, tal i com va dir Àira, també els uneix un fi sentit de l’humor i una gran intel·ligència.

Sí, ministre està ple d’humor i diàlegs intel·ligents, però en el fons ens vol mostrar la càrrega que porta implícita el poder.  Encara que ja fa temps que va ser escrit continua sent molt actual i es per això que els dos ponents tenien molt a dir. Al llibre es pot veure com el secretari, Sir Humphrey, intenta per tots els mitjans manipular al ministre per tal que aquest no canviï l’estat de les coses. Tan Majó com Piqué van viure èpoques de canvi i veure la figura de Sir Humphrey els fa recordar algunes anècdotes. Durant les seves etapes polítiques hi havia persones resistents al canvi, com per exemple un contable de l’ajuntament de Mataró on Majó n’era l’alcalde. El contable es negava a la idea d’informatitzar-ho tot, ja que tenia por de perdre-ho tot. A final d’any havia dut els comtes tan a mà com amb l’ordinador. Dirigir i gestionar, no hi ha una distinció gaire clara entre aquestes dues funcions. Els dos ponents van coincidir al defensar que els polítics són els que han de dirigir i els gestors han de ser els que tirin endavant els projectes. Des del moment que un gestor ocupa el lloc d’un polític o l’inrevés, les coses no van bé.

Piqué començà dient que amb el llibre es desmitificava la imatge dels ministres. Et fa veure que tots són iguals, i Piqué ens va dir que era cert. Quan ets ministre manes poc, pots manar més quan ets alcalde, va dir Majó. Dins la vida dels polítics la semàntica creativa hi té un gran paper. Tal com va dir ell la semàntica creativa és dir les coses de determinada forma per tal que avancin contràriament del que es diu. Ha de semblar que sempre fan coses positives per la societat encara que sigui un pla de reconversió de la mineria que comporta algun que altre acomiadament. Piqué am poques paraules, però molt concretes, va tractar temes força diferents. Tenir poder és dur. Estàs envoltat de vultors, de gent que només vol fer-t’ho passar malament. Segons l’ex-ministre del PP la seva primera setmana com a ministre fou com la primera de la mili. Aquest sentiment també és compartit amb gairebé tots els altres ministres que hi ha hagut. Sense tenir en compte els partits polítics als que pertanyien, tots els ministres d’indústria estan d’acord i això és degut a que els problemes agermanen.

El poder té molts inconvenients, però està bé que els mateixos polítics també reconeguin que té una part eròtica. El que crida més l’atenció és la capacitat de canviar gradualment la realitat que t’envolta. No obstant, els resultat es tarden molt a veure. Un cop els polítics han deixat la cartera de ministre, han de fer altres coses. Dins la política és aconsellable que els polítics no només hagin fet política, ja que sinó es debilita el debat. Piqué va reivindicar una bona política. Creu que és necessària ja que sinó acaba afectant el país i això avui en dia no ens ho podem permetre.

Piqué i Majó van deixar sortir el polític que encara duen a dins i ens van deixar clar que entre el llibre i la vida real no hi ha gaire diferència. Quan estàs al poder sempre trobes gent o situacions que representen aquest pesat secretari que fa les coses més dificultoses. No obstant el que és més important és aconseguir un bon lideratge polític amb uns bons gestors i alts funcionaris que ajudin a que tot funcioni.