Troballa literària sobre la que fou l’artista més sensual de Hollywood.

Una nova Marilyn

• Editorial Anagrama publica un retrat inèdit de l’actriu, firmat per Truman Capote.

• “Una adorable criatura” mostra una Marilyn insegura, fràgil i bulgar.

L’Editorial Anagrama anuncià ahir en una roda de premsa la publicació d’un text inèdit de Truman Capote, pel pròxim mes de març, en el que la protagonista és Marilyn Monroe. Fins el moment no s’havia fet pública la presència d’aquesta nova obra ja que s’han hagut de fer un seguit d’investigacions al voltant per saber la originalitat de la peça.

El text és un retrat complet de l’actriu nord-americana des del punt de vista del seu amic i gran escriptor Capote. A mesura que anem llegint descobrim una Marilyn desconeguda. Una dona ingènua, insegura, malparlada, però sobretot, adorable.

Gairebé vint-i-sis anys després de la mort de l’autor de “A sang Freda”, s’ha descobert aquesta nou manuscrit i la pregunta que es fa tothom és: Com pot ser que no s’hagi descobert abans?. El novembre de 2009, una dona que actualment viu al pis que residia l’escriptor, Catherine Feels, fent una rutinària neteja a casa seva, descobrí un rerefons en un armari de la casa. Al principi no gosava posar la mà, però més tard amb l’ajuda d’una amiga començaren a treure tot el que hi havia. Hi trobaren de tot: documents, diners, correspondència i alguns objectes que per l’escriptor d’haurien tenir un gran valor. Feels és una gran admiradora de Capote i per tant va poder reconèixer la importància de la seva troballa. Un dels documents, anomenat “Una adorable criatura” no havia estat publicat mai. Per tant, l’entregà a la policia i aquest ho posaren en mans de l’administració pública que començaren la investigació.

Ja era coneguda la relació d’amistat que unia Truman Capote amb l’actriu, però mai s’havia relacionat cap de les seves obres amb ella, ja que no s’havia donat tanta importància a aquesta peculiar amistat. El document inèdit ens ensenya una Marilyn amb dues cares: la mediàtica i la íntima. Era una estrella però en el fons continuava sent una nena. Amb aquest document els prejudicis que hi ha a la societat sobre l’actriu és possible que canviïn substancialment. Molts dels estudiosos especialitzats amb Truman Capote relacionen el fet que l’escriptor ocultés el document amb la seva relació d’amistat amb l’artista, ja que ella sempre intentava donar una imatge a la societat i no volia que l’entorn de Hollywood envaís la seva part més íntima. Com a homenatge a una gran amiga, és possible que l’escriptor decidís no publicar el retrat de Marilyn. Al cap i a la fi, tot això són diferents hipòtesis per poder donar algunes respostes a la societat més interessada en aquest fet, però el més trist és que avui en dia ja no hi ha cap de les dues persones implicades, Marilyn i Capote, per tant ens hem d’alegrar d’haver pogut descobrir aquest document, però la veritat continuarà sent una incògnita.

Dietari

DIMECRES 24 DE FEBRER DE 2010

Discussions darrere les càmeres.

Tensió a l’equip de Llums TV

• Des de fa dues setmanes el programa de ràdio Llums de la Ciutat ha engegat el nou progecte televisiu que porta el mateix nom.
• Durant l’entrevista a el periodista Francesc Canosa, l’equip va patir un seguit de malentesos que portaren a una petita discussió.

Dietari

DIMARTS 23 DE FEBRER DE 2010

Repte per una alumna

Nou membre a la reunió de delegats de la Facultat de Comunicació Blanquerna

• Després de la petició dels alumnes de segon de grup T2, es va escollir un subdelegat mitjançant votacions.
• A la reunió la delegada de la classe, Lara Grau, va presentar la nouvinguda, Cristina Grané.

Jane Austen

Diagnosi pòstum de Jane Austen.

Vida i mort de Jane Austen, tot un misteri.

  –  S’apunta una Tuberculosi com a nova causa de la mort de l’escriptora, encara que no se sap del cert.

   –  Malgrat les afirmacions del cirurgià Cope, la malaltia d’Addison s’ha descartat ja que la pacient no patia els símptomes més característics.

Anys després de la seva mort, un nou diagnosi apunta la causa de la mort de la jove  novel·lista Jane Austen. En principi s’atribuïa la seva mort a la malaltia d’Addison, una estranya malaltia que només es va començar a tractar a principis de 1950, però després de llargues investigacions s’apunta a una Tuberculosi. Els dos últims anys de vida de  l’escriptora van estar marcats per la malaltia. No sortia del llit, tenia dolors, esgotament i un color a la pell que ella mateixa definia com “blanc i negre i tots els colors possibles”. L’escriptora morí als 41 anys deixant en vida mitja dotzena de novel·les i la última, Sandition, sense poder-la acabar.

Encara que fou l’eminent cirurgià Zachary Cope qui va afirmar que va patir la malaltia d’Addison, en un biografia d’Austen de l’any 1997, escrita per Claire Tomalin, ja es posava en dubte el diagnosi. A més a més una estudiosa de la malaltia d’Addison afirma que l’autora de Orgull i Prejudici no patia els símptomes més característics de la malaltia: dolor crònic i confusió mental. Dos dies abans de la seva mort va escriure una carta a la seva germana Cassandra, amb la que es veia que l’autora estava en plenes facultats mentals. No obstant, no es poden assegurar cap de les hipòtesis que s’han fet, ja que segons Carole Reeves, historiadora del Wellcome Trust Centre, han passat masses anys per poder fer un diagnosi fiable de les causes de la seva mort. De totes maneres, la mort de Jane Austen continuarà sent un misteri per totes aquelles persones que l’han seguit. Poca cosa se’n sap de la seva vida personal, per tant cada petita engruna pot servir per apropar-se més a la magnifica escriptora.

Dumas i Maquet

L’autoria de Dumas es qüestiona

Tot per un? El misteri de l’escriptor fantasma de Dumas

• Dumas i Maquet al cinema per mà de Saffy Nebbou.
• S’obre de nou el debat sobre la genialitat de Dumas a Paris.

Va passar tota la seva vida a l’ombra d’un dels autors més celebres de la literatura francesa i un cop mort va passar a ser com una nota de pàgina a la història de la literatura. Malgrat tenir coproduccions d’alguns del contes més famosos i populars en llengua francesa, Auguste Maquet ha estat oblidat per la majoria dels estudiants.

Ara, no obstant, el tranquil escriptor que va tenir un paper crucial en algunes produccions d’Alexander Dumas i que ha estat oblidat durant més de 150 anys finalment té el seu moment de glòria. Una pel·lícula estrenada als cinemes francesos intenta donar protagonisme al home que segons els seus fans era l’autèntic geni darrera de Els Tres Mosqueters i  El Comte de Monte Cristo.

Protagonitzada per Gérard Depardieu com al pintoresc Dumas i Benoit Poelvoorde com Belgian, el seu oprimit treballador, L’Autre Dumas barreja ficció i realitat de la mateixa forma que examina els intents de Maquet per ensenyar la seva genialitat a la societat. Arran de tornar a treure el tema de la col·laboració entre Dumas i Maquet, la pel·lícula ha provocat un fort debat en el cercle literari parisenc sobre la realitat de la parella d’escriptors.

Els partidaris de Dumas insisteixen que Maquet ara un simple ajudant que tenia com a gran virtut les ganes de treballar. Ells creuen que Maquet només proporcionava la base i a partir d’aquí Dumas construïa les seves obres magistrals.

Altres, en canvi, insisteixen que sense la creativitat de Maquet i el seu pensament precís i imprevisible Dumas s’hauria perdut.

“Hi ha una tendència de menysprear Maquet com a esclau i això està malament” diu Berdard Fillaire, que ha escrit un assaig en suport del paper de l’escriptor. “És clar que no era cap Balzac o Dickens…però definitivament tenia talent.”

La parella va començar a treballar plegats l’any 1840, Maquet proveïa d’il·lustracions a Dumas amb un escrit que seria publicat – sota el nom de Dumas – com ara la novel·la Le Chevalier d’Harmental. Durant la següent dècada els dos homes van produir junts una dotzena de novel·les i obres, amb el misteri al voltant de la participació de Maquet.

L’any 1858 l’assistent va portar la seva obra a la cort amb la intenció d’aconseguir els drets compartits per les seves obres. Maquet va presentar càrrecs per no haver cobrat la seva feina, però Dumas continuà com a únic propietari de les obres. Dumas admetia haver rebut ajuda amb els esforços de Maquet, però continuava insistint que ell era l’únic creador de les obres.

Els més fidels a Dumas reivindiquen la genialitat del seu ídol. Ells tenen la mateixa visió que Safy Nebbou, director de L’Altre Dumas, que pensa que Maquet era un bon ajudant, però poca cosa més. “ Maquet no tenia la genialitat de Dumas; ell podia passar hores i hores escrivint, però això no hauria canviat res. No pots aprendre a ser genial.”va afirmar Nebbou.

Però altres, inclòs Nebbou, creuen que Maquet va ser una peça essencial per l’èxit de Dumas. I els partidaris de Maquet, el qual després de la disputa amb Dumas va escriure algunes novel·les de cert èxit, hi estan d’acord. “Hi havia una química extraordinària entre ells,” va afirmar Fillaire. “ Es necessitaven l’un a l’altre. Quan Maquet va marxar, Dumas ja no va fer res que fos excel·lent. No obstant, Maquet va escriure molt.”

D’acord amb la història de la literatura, després de totes les disputes, amb tots els diners de les seves obres pròpies, Maquet es va comprar un castell francès, i a la seva biblioteca personal hi tenia una còpia d’ Els Tres Mosqueters, però aquesta vegada retitulada: Per A. Dumas i A. Maquet.      

Debat de genialitat en la literatura francesa.

Dumas o Maquet: qui era l’autèntic geni?

• Un film francès de Saffy Nebbou torna a obrir el debat entre els partidaris dels dos escriptors.
• Maquet agafa protagonisme 150 anys després de la seva mort.

Notícia

Remember Curchill when you think of Iraq

1-      A principis de la 2ª guerra mundial, Winston Churchill no era ben rebut a diferència del seu antecessor que continuava creant admiració.

2-      Churchill va fer un discurs en el que assegurava la victòria, encara que això suposes un cost molt alt.

3-      Les paraules de Churchill encara són conegudes avui en dia, però en aquell temps hi havia gent que s’hi oposava, com per exemple el secretari Lord Halifax.

4-      Dues posicions: Halifax volia pactar per arribar a la pau, Churchill, en canvi, estava decidit a anul·lar aquesta qüestió.

5-      Churchill no perdia l’esperança encara que veia com s’aproximava la derrota.

6-      Els enfrontaments només portaven que derrotes. El paper de Churchill es va veure qüestionat. La proposta de Halifax estava donant més esperança.

7-       No s’aproven les actuacions de Churchill.

8-      S’elogia la politica de Churchill, “victòria a tot cost”, ja que es va veure que era la correcta.

9-      Aquests fets de 1940 estan directament relacionats amb la investigació de Chilcot a la guerra d’Iraq.

10-   Les dues guerres s’assemblen per la forma de jutjar, tan les accions de Churchill com les de Tony Blair.

11-   La investigació serà difícil. Es demana precisió i objectivitat per poder donar respostes a la societat.

12-   No es jutjaran els actes no intencionats.

13-   Les conseqüències de la no-intervenció són utilitzades per justificar les actuacions de Bush i Blair.

14-   Per entendre el que passa a Iraq és necessari saber la política que es duu a terme a Iran per part de Blair.

15-   Iran recorda Iraq, encara que ells no volen actuar de forma agressiva. No obstant, hi ha qui creu que les reivindicacions són igual de creïbles.

16-   Hem de considerar la intervenció o la no-intervenció a Iran.

Notícia

Wales, Regne Unit.

 Una dona “joveneta” enxampa el seu home pederasta en un xat. 

• La dona va començar a sospitar quan va veure alguns missatges íntims a l’ordinador familiar.

• L’acusat va saber que xatejava amb la seva muller després de ser arrestat.

Cristina Grané, Regne Unit.

Cheryl Roberts, una dona de Bridgend, al sud de Wales, de 61 anys s’ha fet passar per una adolescent en un xat d’Internet per tal d’atraure el seu marit i poder afirmar que era un pederasta. La dona va crear un perfil fals al mateix xat que freqüentava el seu marit, després d’haver descobert missatges sospitosos al ordinador familiar. Ell pretenia fer-se passar per una adolescent de 14 anys i d’aquesta forma poder intercanviar missatges amb el seu marit sense que ell se n’adonés. Finalment el va denunciar a la policia, després que ell li demanés per mantenir relacions sexuals.

El pederasta, David Roberts, un cop arrestat va saber que havia estat xatejant amb la seva dona. Va reconèixer que esperava mantenir relacions amb la ”adolescent”. Dimecres passat va ser condemnat a un programa per delinqüents de pedofília que forma part de la seva condemna total. També l’hi ha estat prohibit el contacte amb qualsevol criatura per Internet i s’haurà de registrar en un registre de delinqüents sexuals.

La senyora Roberts, per la seva part, ha estat alabada per l’agrupació Children’s Charity i l’organització Kidscape per haver denunciat les activitats del seu marit. No obstant, l’Audiència provincial de Cardiff ha declarat que la dona també és sospitosa, ja que el seu marit ja feia molt de temps que freqüentava amb abundància Internet.

Els temors Cheryl Roberts es van confirmar quan un missatge amb insinuacions sexuals va arribar a l’ordinador mentre ell no hi era. “Ella es va adonar que el missatge que hi havia a la pantalla era la resposta a un que el seu marit havia enviat a una joveneta” va informar Marthyn Kelly de l’acusació.

A més a més el senyor Roberts es va filmar en situacions molt explicites, encara que no era conscient que li estava ensenyant a la seva muller. L’home més tard va citar a la “noia” per mantenir relacions amb ella i de seguida la senyora Roberts va trucar a la policia i a la NSPCC.

 Els oficials de policia van trobar desenes d’imatges pornogràfiques infantils dins l’ordinador de David Roberts. Ell creia haver estat descobert per haver baixat aquestes imatges, però els detectius el van informar que en realitat havia estat enxampat per la seva muller. Roberts va negar d’haver mantingut relacions sexuals amb menors d’edat, encara que va reconèixer que estava preparat per fer-ho.

El seu advocat, Byron Broadstock, va afirmar: “Ell està molt avergonyit i penedit , sobretot per la seva família.” El col·legiat va comunicar al tribunal que l’acusat està ansiós per entendre el seu comportament i està disposat a rebre tractament psiquiàtric. Roberts al·legà culpabilitat pels càrrecs que se l’hi atribuïen: activitats sexuals en presència d’infants, fotografies indecents a una criatura i possessió d’imatges il·legals.

Claude Knights, la directora de la organització Kidscape, va afegir que això servia de missatge pels pares i mares per tal que vegin que és necessari que sàpiguen amb qui xategen els seus fills.

El tribunal ha comunicat que el senyor i la senyora Roberts estan en ple procés de divorci. El matrimoni no té cap fill en comú, encara que cadascun d’ells tenia fills de parelles interiors.

Presentació

L’Alumna “Teatrera”

Em dic Cristina Grané, tinc 19 anys i sóc de Campdevànol, un poblet al costat de Ripoll. Porto ulleres, tinc els cabells arrissats, llargs i castanys. Com ja t’hi deus haver fixat, tinc un accent de poble força marcat i normalment destaco per aquesta característica, sobretot si considerem que normalment estic envoltada de barcelonins. La música i el teatre m’apassionen i la combinació d’ambdues coses m’ha portat al teatre musical. Al meu temps lliure participo en obres amateurs perquè m’omple. M’agrada pujar a dalt de l’escenari i sentir aquella adrenalina tant especial al veure que tot l’espectacle està a les teves mans. Suposo que aquesta afició al món del teatre m’ha portat a pensar que amb el periodisme puc sentir una sensació semblant. Personalment, m’agradaria treballar en l’àmbit de la ràdio o la televisió, i si és possible en algun programa d’entreteniment. Aquests, encara que no s’assemblen, tenen aquest punt de nerviosisme i adrenalina del directe que també té el teatre i en part és el que em captiva. La idea de formar part de l’equip d’un programa m’il•lusiona i sobretot després d’haver anat de públic a alguns programes i veure l’ambient que es mou darrera de les càmeres. A més a més mai m’ha importat haver d’agafar responsabilitats i sóc força organitzada, per tant crec que podria fer-ho amb un cert èxit. Finalment ja te n’adornaràs que m’agrada molt parlar. Sempre que puc i coneix-ho el tema que es tracta intento dir la meva. Em costa molt guardar-me les opinions. Quan una cosa no em sembla bé, la dic.

 

Hello world!

Welcome to WordPress.com. This is your first post. Edit or delete it and start blogging!